"Migdiada" a Collserola

Tots recordareu la nevada de Març del 2010. Aquell dia, servidor de vostès va trigar unes 9 hores a fer el trajecte entre Sant Cugat i Barcelona.... i no vaig parar de lamentar-me per no haver posat les botes al cotxe i tornat a peu per Collserola.
Aprofitant que encara fa bon temps i que plegava d'hora, aquest divendres vaig aprofitar i, en lloc de migdiada, vaig anar a fer un volt per Collserola. Poc després de les 14:30h començo a seguir el recorregut que marca el GR-6 i que s'endinsa a Collserola per pista, passant pel Pi d'en Xandri i la masia de Can Borrell.
Malgrat les pors inicials (feia calor d'estiu), descobreixo amb alegria que hi ha força ombra i de tant en tant també fa una miqueta d'aire; tot plegat, la caminada resulta molt més agradable del que esperaba.
Poc abans de Sant Medir, deixem la pista per un corriol que surt a la nostre esquerra i s'enfila decidit fins arribar dalt de la Serra de St Medir. Ara planejant, ara pujant (més suau, això sí), acabarem arribant al Pas del rei, cruïlla del GR-6 amb el GR-92.
Aquí dubto una estona, segueixo recte cap a Barcelona o faig una circular i torno a St. Cugat?
El dia acompanya i encara és prou d'hora, així que decideixo fer una circular i prenc el GR-92 a la dreta per a dirigir-me cap al Turó de la Magarola. Com sempre em passa, em desoriento completament allà on el GR fa un gir de 180º i tiro recte per un corriol que en realitat em porta en sentit contrari al buscat.
Finalment, uns minuts després de les 4 de la tarda em planto dalt del Turó de la Magarola i aprofito per a gaudir una bona estona de les vistes.
Mitja hora més tard iniciaré el retorn, primer continuant pel GR-92 en direcció al Tibidabo, que deixaré més endavant per a continuar pel PR C-38 fins a Sant Medir i la pista que havia seguit a l'inici de l'itinerari.
La tornada es fa una mica llarga. Es nota que la gent ja va plegant de la feina i les bicicletes i alguns cavalls fan la seva aparició. Malgrat tot, no es pot comparar a la situació habitual dels matins de dissabte i diumenge. Dissortadament i per a desgràcia dels caminants, aquest fet és aprofitat pels genets per anar a velocitat més elevada i de mica en mica la pols es barreja amb la suor de braços i cara,.... per no mencionar l'aspecte marronós que agafaran els pantalons.
Finalment, unes 4 hores més tard, arribo al cotxe i torno satisfet i relaxat per la caminada cap a Barcelona.