Monday, November 28, 2011

Retrobant la neu

Ja fa temps que va acabar la temporada de neu 2010-2011, temporada que va resultar ben magra d'altra banda (només vaig fer servir els crampons dues vegades, amb això està tot dit). Si a això afegim que feia dies que tothom en parlava de les bones condicions de neu a la zona de Vallter... em va faltar temps per a buscar companys per a una escapada.
Dit i fet, el dissabte 26 de Novembre passades les 8:30am, ens trobem a Vallter el Jordi, el Sergi, la Juana, la Flor, el Jaume, la Rosa i un servidor. L'objectiu és fer alguna coseta fàcil i sense complicacions, tenir un primer contacte amb la neu i detectar qualsevol problema amb el material.
Al parking l'ambient és fred degut al vent. La meteo anunciava vent d'uns 20km/h però sembla més fort i veiem com escombra la neu al cim del Bastiments. Descartem enfilar cap a la Portella de Mentet i tirem direcció Coll de la Marrana confiant que estarem més arrecerats del vent; a més, el Sergi i el Jordi van amb esquís i la pujada a la Portella es veu molt pelada.
Comencem a caminar, fa un dia esplèndid i hi ha ganes de gaudir del sol i la muntanya. El caminar és relaxat i fem més parades de l'habitual: que si posa crampons, que si treu roba, que si agafa aigua,...
Viem molta gent pujant amb esquís per la pala SE del Bastiments i decidim provar sort en lloc d'anar pel Coll de la Marrana. A més, aquí la muntanya ens tapa del vent, cosa que sospitem no passarà en la pujada des del Coll de la Marrana.
Passada la caseta de l'últim remuntador de les pistes, els companys que van amb esquís comencen a tirar al seu ritme aprofitant la traça existent. La resta (Rosa, Jaume, Flor, Juana i jo) hem de buscar la nostre via i començar a obrir traça (sembla que som els únics que van sense esquís avui). Al poc de començar a pujar tenim un primer incident, la Juana veu com la seva càmera llisca per la neu pendent avall. A més, la Flor, que ja no es trobava massa bé, veu com les molèsties augmenten i decideix retirar-se per a fer una volta més tranquil·la i esperar-nos abaix.
Quan la Juana torna amb la seva càmera tenim molts dubtes. Sembla que les condicions més amunt no són gaire bones pel vent i la neu més dura. Veiem molts esquiadors aturats, indecisos, alguns dels quals opten per ajustar les fixacions i tirar avall a una velocitat que ens sembla vertiginosa. Finalment, i donat que tot just acabem de començar, decidim provar sortir i flanquejar per sota del Pas del Bou fins a la carena que baixa del Bastiments i que pensem seguir fins al Pic de la Dona per tornar al cotxe.
Aprofitem una traça existent i fem el flanqueig en un plis,  només amb la por que no ens atropelli algun esquiador, raó per la qual mirem d'anar ben agrupats. Un cop a la carena seguim direcció Coll de la Geganta però ens adonem que el vent no destorba gaire i decidim anar cap al Pic de Bacivers. La pujada es fa més llarga del que semblava, però finalment arribem i aconseguim coronar un cim replet de gent. Aprofitem per a fer un mos i gaudir de les vistes. La cara nord del Bastiments està impressionant i el paisatge nevat ens envolta.
Arriba l'hora de tornar. A més, els companys que em deixat pujant al Bastiments i la Flor segurament ja han tornat al cotxe i podrien començar a preocupar-se. Torno a fer un pensament de que aniria bé dur uns walkies. La tornada al Coll de la Geganta se'm fa més feixuga, i ara sí trobo a faltar una mica les raquetes (tot i així tinc dubtes de si la neu és prou fonda com per a que compensin).
Arribem al coll i veiem unes traces que tiren avall, i ens tirem tots al darrera, amb tantes ganes que ens oblidem de flanquejar cap a l'esquerra i tirem recte, fins que ens trobem amb una pala molt inclinada. A mi no m'acaben de fer el pes ni la inclinació ni l'aspecte de la neu (tinc por de trobar alguna placa gelada), però els companys ho veuen factible i ens hi fiquem... No sabria  dir el pendent però era digne d'una canal; la neu no estava gelada, ans al contrari el problema és que està primavera, una mica justa de consistència en més d'un pas, cosa que fa que vagi amb poca confiança i decideixi -com la majoria- baixar de cara al pendent per anar més segur. Triguem força estona perqué a més, la pala no era tan curta com podia semblar (li faig al menys uns 120m de desnivell, a partir del track del gps i el mapa) Finalment, arribem a les pistes d'esquí i al cotxe.
!!!!Sort que havia de ser una sortida fàcil!!!!!
Però bé està el que bé acaba i, personalment, m'ho vaig passar d'allò més bé gaudint del dia, el païssatge i la companyia. Espero que aquest dissabte sigui l'auguri d'una bona temporada de neu :)
Us deixo amb el track de la sortida i unes fotos.

Monday, September 26, 2011

De St. Cugat a Barcelona pel GR-6

Si avui és divendres, això és Collserola, que diria algú.
Divendres passat vaig tornar a fer una caminada per Collserola. La diferència és que aquesta vegada l'objectiu era tornar a peu de la feina a casa (si més no fins el metro, que caminar per Barcelona no és el mateix).
La major part del recorregut coincideix amb el fet la setmana anterior (el podeu veure aquí) i per tant em centraré en el recorregut a partir del Pas del Rei. Des del Pas del Rei es baixa ràpidament cap a la Carretera de les Aigues (des d'on podrem contemplar el Turó de la Magarola a la nostre dreta); i el terreny canvia radicalment: el contrast entre l'obaga i la solana és marcat.
El camí no té cap secret, seguirem una estona per la pista i uns minuts més tard trobarem un indicador que ens assenyala la continuació per un corriol a la dreta. Seguirem baixant fins arribar a la tanca que delimita el Parc del Laberint. Envoltarem el parc cap a l'esquerra i, en arribar allà on la tanca fa cantonada, tot i que es veu que molta gent ha baixat pel dret, haurem de continuar pel camí en sentit contrari al que ens interessa fent una volta que ens permet salvar el desnivell. D'aquí a l'asfalt ja no queda res.

Personalment, tota la marrada final no em convenç i la propera vegada vull abandonar el GR abans d'arribar al Parc del Laberint per un camí que vaig veure a la dreta i que semblava menar cap a les llars Mundet (molt millor també per anar a buscar el metro).

PS: desgraciadament el gps es va quedar sense piles just abans d'arribar al velòdrom d'Horta i el track ha quedat incomplet a la part final :(

Sunday, September 18, 2011

"Migdiada" a Collserola

Tots recordareu la nevada de Març del 2010. Aquell dia, servidor de vostès va trigar unes 9 hores a fer el trajecte entre Sant Cugat i Barcelona.... i no vaig parar de lamentar-me per no haver posat les botes al cotxe i tornat a peu per Collserola.
Aprofitant que encara fa bon temps i que plegava d'hora, aquest divendres vaig aprofitar i, en lloc de migdiada, vaig anar a fer un volt per Collserola. Poc després de les 14:30h començo a seguir el recorregut que marca el GR-6 i que s'endinsa a Collserola per pista, passant pel Pi d'en Xandri i la masia de Can Borrell.
Malgrat les pors inicials (feia calor d'estiu), descobreixo amb alegria que hi ha força ombra i de tant en tant també fa una miqueta d'aire; tot plegat, la caminada resulta molt més agradable del que esperaba.
Poc abans de Sant Medir, deixem la pista per un corriol que surt a la nostre esquerra i s'enfila decidit fins arribar dalt de la Serra de St Medir. Ara planejant, ara pujant (més suau, això sí), acabarem arribant al Pas del rei, cruïlla del GR-6 amb el GR-92.
Aquí dubto una estona, segueixo recte cap a Barcelona o faig una circular i torno a St. Cugat?
El dia acompanya i encara és prou d'hora, així que decideixo fer una circular i prenc el GR-92 a la dreta per a dirigir-me cap al Turó de la Magarola. Com sempre em passa, em desoriento completament allà on el GR fa un gir de 180º i tiro recte per un corriol que en realitat em porta en sentit contrari al buscat.
Finalment, uns minuts després de les 4 de la tarda em planto dalt del Turó de la Magarola i aprofito per a gaudir una bona estona de les vistes.
Mitja hora més tard iniciaré el retorn, primer continuant pel GR-92 en direcció al Tibidabo, que deixaré més endavant per a continuar pel PR C-38 fins a Sant Medir i la pista que havia seguit a l'inici de l'itinerari.
La tornada es fa una mica llarga. Es nota que la gent ja va plegant de la feina i les bicicletes i alguns cavalls fan la seva aparició. Malgrat tot, no es pot comparar a la situació habitual dels matins de dissabte i diumenge. Dissortadament i per a desgràcia dels caminants, aquest fet és aprofitat pels genets per anar a velocitat més elevada i de mica en mica la pols es barreja amb la suor de braços i cara,.... per no mencionar l'aspecte marronós que agafaran els pantalons.
Finalment, unes 4 hores més tard, arribo al cotxe i torno satisfet i relaxat per la caminada cap a Barcelona.





Saturday, January 15, 2011

El joc de Déu

"El professor Fisk arriba al seu laboratori. Engega l'ordinador,entra el codi de seguretat per iniciar l'experiment de la jornada i destrueix la Terra."

Així comença "El joc de Déu", una novel·la de Salvador Macip que enganxa des del principi i que es llegeix sense cap esforç, apte per a tots els públics. Una novel·la, tal i com es diu a la contraportada, per a riure i pensar alhora.
Aquí teniu les dades per si el voleu comprar (cosa que recomano totalment!), aquí la web del llibre i aquí la ressenya que en va publicar Vilaweb.



Sunday, September 12, 2010

Windows Vs. Mac (I)

Estic començant a pensar en canviar l'ordinador, i no m'he pogut estar de fer la pregunta de moda: ¿i si em compro un Mac?
Dit i fet m'he posar a buscar informació al respecte.
Primer problema, gairebé el 100% de la informació és de gent que finalment s'ha quedat al món Apple. Només he pogut trobar un parell de casos en que han desfet el camí i s'han tornat a Windows. Per tant, falta el punt de vista dels que no han completat el canvi a Mac.
Malgrat tot, alguna cosa es pot treure.

Perquè és millor el Mac? El 100% de les opinions llegides coincideixen en 4 motius:
  1. Perque és més estable i té menys problemes.
  2. Perque no té virus
  3. Perque és més maco
  4. Experiència d'usuari: "No ho se, però després de provar-ho no vull res més"
El primer punt el descarto directament, no dic que els Mac no siguin més estables, però en gairebé tots els casos de Windows que es pengen i que necessiten re-instal·lació, hi ha un mal ús al darrera. Encara recordo quan deien que el Windows NT s'havia de reiniciar cada dia... jo he tingut servidors NT fins fa ben poc i, tot i estar molt lluny de ser perfecte, ni de bon tros he tingut mai aquests problemes.

El segon punt és cert, però una mica en línia amb el punt anterior, crec que es pot relativitzar molt. En primer lloc, no hi ha virus perquè el "mercat" dels Mac segueix essent petit -i si tot segueix igual, podria canviar en no massa temps-. En segon lloc, és força fàcil evitar els virus: aplicar regularment les actualitzacions de seguretat, mantenir un antivirus actualitzat i, sobre tot, pensar el que fas (no executar compulsivament qualsevol programa que se'ns posi a l'abast, ni visitar pàgines de descàrregues ilegals, porno, etc)

El tercer punt és indiscutible, si et posen un PC i un Mac banda per banda, els ulls se'n van sempre cap al Mac.

El quart punt, l'experiència d'usuari, tot i que me l'agafo una mica amb pinces, sí que sembla podria ser cert. Dic que l'agafo amb pinces perque la majoria dels comentaris eren de gent que només ha conegut el Windows XP, i el canvi al Windows7 és tan gran que fa dubtar. I dic que podria ser cert perque precisament, si hi ha una cosa en la que Apple destaca, és sens dubte l'experiència d'usuari (només cal mirar a l'iPod i l'iPhone).

El mite de la facilitat d'us.
No volia acabar aquesta entrada sense fer referència a la suposada facilitat d'us dels Mac. Potser va ser cert temps enrera, però sembla que en l'actualitat -comparant amb Windows7- ja no seria cert.
Després de llegir diferents comentaris, sembla clar que hi ha un període d'adaptació d'algunes setmanes per a passar de Windows a Mac. De fet, la majoria de comentaris reconeixien que havien necessitat ajut de coneguts o forums d'internet per a aprendre a fer diferents coses.
I sí, és veritat que hi ha coses més fàcils de fer, però també n'hi ha que són més fàcils a Windows. En algun cas -desenvolupadors de software- sembla que fins i tot el Mac és clarament pitjor opció.

I això és tot per ara :)

Saturday, June 12, 2010

Ja som PuntCAT!!

Doncs sí, a partir d'ara disposem del domini idaho.cat i es pot accedir al blog mitjançant l'adreça http://blog.idaho.cat

Friday, April 23, 2010

The Fun Theory: and the winner is....

Un altre video de The Fun Theory, aquest cop el guanyador del 2009/10. Si en voleu més www.thefuntheory.com